Inauguració de l'exposició "Neix en l’aire la primera flor"

La pràctica d’Anna Irina Russell (Barcelona, 1993) s’orienta cap a l'escultura i la instal·lació com a lloc des d’on modelar altres formes del llenguatge, el cos i la vida. Amb gran respecte per la capacitat expressiva de la matèria, en els darrers anys ha enfocat la seva recerca en l’experimentació amb materials tous i inflables amb què posa el seu tacte al servei d’allò que no troba lloc en la paraula i ni tan sols en la imatge: el desbordament, el contagi, l’asfíxia; allò que existeix, però que tal vegada no és.

Aquesta exposició desplega el cos del treball d’Anna Irina Russell relacionat amb la respiració. Entesa com a gest bàsic per pensar el contacte tant amb l’altre com amb una mateixa, la respiració –com el llenguatge– es fa notar només en la falta. Només quan ens manquen les paraules, quan esdevenim incapaces d’una inspiració, recordem la nostra vulnerabilitat constitutiva. Amb aquesta mostra, pensada com un pulmó que s’eixampla i viu amb cada entrada d’aire des/conegut, el museu esdevé l’organisme que alhora encarna i fa visible la precarietat de la respiració així com ens ofereix un espai on oxigenar-nos.

Què fa a una atmosfera desitjosa de poesia? Com caçar al vol el somni d’una espiració sincronitzada? Què pot un pulmó dintre d’un pulmó dintre d’un pulmó… un pulmó de pulmons, un arxiu d’alens?