Exposició “Sentir la Sureda” de Michele Curel
07.05.2021
Des del dissabte 8 de maig i fins a l’1 d’agost, el Museu del Suro de Palafrugell presenta “Sentir la Sureda”, una mostra inèdita de la fotògrafa nord-americana establerta a Catalunya, Michele Curel,i comissariada per la historiadora de fotografia, Laura Terré.
L’exposició compren 71fotografies de gran qualitat, en color i en blanc i negre, de diferents mides i formats, així com un vídeo testimonial d’entrevistes a la gent del bosc. Es tracta d’una mirada personal i emocional de l’autora, més enllà de la descripció de l’ofici, tornant a l'origen de les sensacions i records i amb el rerefons dels sentiments i opinions dels propis treballadors.
A través d’aquesta mostra, Michele Curel evidencia el rerefons emocional i poètic que contenen els paisatges i els retrats dels peladors de suro, vistos tots dos en un paral·lelisme que els fa anàlegs en importància i dependents els uns dels altres. El coneixement del terreny i el punt de vista proper queda palès en cadascuna de les fotografies.
Segons Laura Terré, el punt de vista de l’autora d’estima i admiració per aquests treballadors i els arbres, posa l'accent en la importància de regenerar, mantenir i preservar aquests boscos i fer de pont entre les societats urbanes i rurals amb l'esperança de que les noves generacions agafin el testimoni d’aquests homes que, tot i transformant-la, viuen en comunió amb la natura.
Lluny d’una idea romàntica que resti realisme a la feina que es duu a terme als boscos, Curel ens mostra la duresa de la jornada, el caràcter encara artesanal dels processos, la senzillesa de les eines, la noblesa dels rostres i la força dels cossos, amb la idea de promoure un canvi de paradigma en l’explotació de la natura en el futur com a escenari per a la reconstrucció dels espais naturals d’aquestes comarques, que veuen perillar l’eventual equilibri en les relacions entre l’home i el paisatge, alterades per l’abandonament de les activitats tradicionals i els impactes industrial i de l’explotació turística.
L’EXPOSICIÓ
“Sentir la Sureda”, presenta un conjunt coherent d'imatges amb l'objectiu de mostrar els protagonistes de la pela del suro a les comarques del nord-est català, entre les províncies de Girona, Barcelona i també al Rosselló. El to de la narració és descriptiu i sensible a l’hora, destacant la implicació de l’autora amb la temàtica tractada i el seu caràcter humanista,empàtic tant amb els treballadors com amb els arbres i l’entorn natural. No es tracta d’una exposició merament documental,en el sentit de presentar didàcticament els processos de la pela del suro i els entorns naturals, sinó mostra també les emocions de l’autora cap un tema que entén com a universal, més enllà de la localització a la qual treballa, sobre la Vida, la Natura iels éssers humans que hi viuen en contacte.
Les fotografies són una selecció feta expressament per a aquesta exposició, d’un treball més ampli que l’autora està portant a terme des de les peles del suro de l’estiu de l’any 2018 i que va continuar durant les temporades dels anys 2019 i l’estiu de 2020. La continuïtat del projecte en altres països es va veure afectada a causa de la pandèmia, per la qual cosa no ha pogut avançar, posposant-la al 2021. La mostra inclou, també, el testimoni d’alguns peladors del suro en plena activitat. A través d’un vídeo de 15minuts -amb guió, edició i disseny sonor de José Bautista / Kansei Sounds-, el públic és trasllada a l’interior del bosc, descobreix l’activitat de la pela del suro i pot sentir la sureda i la seva gent.
Aquest projecte te la missió de donar visibilitat als peladors del suro que, amb el seu esforç per guanyar-se la vida, també estan contribuint a una gestió forestal sostenible. Ells són els primers d’una llarga cadena d’homes i dones que treballen amb aquesta matèria primera natural.Les alzines sureres -Quercus suber-són arbres endèmics de la Mediterrània Occidental i al voltant d’aquesta regió -principalment a Portugal, Espanya, França,Itàlia i el Magreb -milers d’homes treballen en aquesta activitat. Són homes invisibles que, encara que treballen a menys d’una hora de trajecte de les principals ciutats i pobles, la seva activitat és força desconeguda i poc reconeguda.
LA FOTÒGRAFA I AUTORA: MICHELE CUREL
Michele Curel va néixer a la ciutat de Nova York, filla d’argentins que s’hi havien desplaçat a treballar. Des de ben petita, la Michele va acompanyar els seus pares viatjant arreu del món. A la dècada de 1970 van traslladar la residència a Europa. Primer a Barcelona i després a París, on la Michele va estudiar durant un any a l'École Active Bilingüe. Finalment va tornar a Barcelona, on va cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. A la dècada dels 80 va tornar a Nova York per a treballar com a assistent de fotògrafs importants. De mica en mica, la seva activitat es va especialitzant en el món editorial, ja com a fotògrafa autònoma, resolent encàrrecs d’importants editors, principalment treballs de retrat, d’ arquitectura (tant d’exteriors com interiors) i també de viatges.
A la dècada de 1990 va tornar a Barcelona, on encara viu i guarda el seu arxiu. Des de llavors ha treballat amb les publicacions més importants i prestigioses del món com el New York Times Magazine, Newsweek, Time, National Geographic, Vanity Fair, Sports Illustrated, Marie Claire (España), Elle (España) El País Dominical, La Vanguardia Magazine i El Mundo entre d’altres.
Curel és una fotògrafa incansable, que cerca sempre nous horitzons i viatja amb freqüència a la ciutat de Nova York i, en general, als Estats Units, a la resta d'Europa, a l’Àfrica Ha estat presidenta de l’AFPE (Associació de Fotògrafs i Fotògrafes Professionals d’Espanya). Darrerament, es dedica a la producció de projectes de narrativa audiovisual“visual storytelling ”Els seus interessos s’han orientat cap a la producció de projectes multimèdia sobre l’empoderament de les dones, la bioeconomia i la problemàtica del canvi climàtic a l’entorn dels boscos per construir un pont d’unió entre la societat urbana i la rural. Una tendència encara més accentuada pel fet d’haver esdevingut propietària de suredes.www.michelecurel.com
EL MUSEU DEL SURO
El Museu del Suro és una institució singular per la seva temàtica, el seu àmbit territorial i la seva vocació de servei. Ubicada a Palafrugell,adquireix, conserva, interpreta i posa en valor el patrimoni vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya, com a configurador d’un paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes. El seu propòsit és contribuir al desenvolupament social, econòmic i cultural de la comunitat; oferir suport a l’educació formal i ser una proposta d’educació informal; així com una alternativa de creació i de lleure.
No és estrany que es vinculi a la producció de la mostra “Sentir la Sureda”, una aproximació descriptiva i sentimental a la pela del suro, una activitat forestal, detectada com a mínim des de l’antiguitat clàssica, i que, a partir del segle XVIII, està a l’origen primer d’una manufactura i després d’una indústria que va caracteritzar aquest territori amb un model d’evolució cap al capitalisme diferenciat dels altres predominants a Catalunya. Un model que sorgia d’una matèria primera dels boscos del costat i que es transformava en el mateix territori per ser enviada a tot el món. I és que al voltant del suro es va constituir un sistema mundial, de producció de matèria primera, de venda de productes transformats, d’intercanvi de tecnologia, de capitals, d’empreses multinacionals, de tecnologia, de persones i d’idees.
El Museu des de fa molts anys ha interioritzat aquesta perspectiva ecològica de la cultura i, per això, va decidir vincular-se activament a la producció de l’exposició “Sentir la sureda”, una mostra que vol ser itinerant a partir de la segona meitat del 2021.
